Córrer, nedar, competir, entrenar. L’esport és salut, superació i comunitat. Però per a moltes persones, l’esport no sempre és un espai segur. La discriminació per orientació sexual o identitat de gènere continua present en molts entorns esportius, sovint de manera subtil, però persistent.
Cada 19 de febrer, el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia en l’Esport ens convida a reflexionar sobre aquesta realitat i a recordar que l’esport només compleix la seva funció social quan és inclusiu.
L’origen d’aquesta jornada no és casual. El 19 de febrer coincideix amb el naixement de Justin Fashanu, el primer futbolista professional que va fer pública la seva homosexualitat l’any 1990. Tot i ser un jugador d’elit, Fashanu va patir rebuig, aïllament i una forta pressió mediàtica dins del món esportiu. El seu cas va marcar un abans i un després i va evidenciar una realitat incòmoda: l’èxit esportiu no sempre protegeix de la discriminació.
La discriminació en l’esport porta a l’abandonament
Tot i els avenços, la LGTBIfòbia en l’esport continua sent una problemàtica real:
- Un percentatge elevat de persones LGTBIQ+ afirma haver viscut situacions de discriminació en entorns esportius.
- Molts esportistes opten per no fer visible la seva orientació o identitat per por a insults, burles o conseqüències en la seva carrera.
- El llenguatge ofensiu i els estereotips de gènere continuen sent habituals en vestidors i graderies.
Aquestes situacions tenen un impacte directe en el benestar emocional i provoquen, en molts casos, l’abandonament de la pràctica esportiva.
Quan els esportistes d’elit fan de megàfon
En aquest context, la visibilitat dels esportistes professionals és clau. Quan un campió o campiona parla o es posiciona, el missatge arriba molt més lluny que qualsevol discurs teòric.
Institucions, federacions i clubs esportius han impulsat en els darrers anys campanyes de sensibilització, accions simbòliques i protocols contra la discriminació. Aquestes iniciatives transmeten un missatge clar: l’esport no pot ser aliè a la realitat de l’LGTBIfòbia.
Els referents esportius no només competeixen. També eduquen, inspiren i obren camí a les noves generacions. Casos com el de Dennis González, nedador de natació artística i campió internacional, que va denunciar comentaris homòfobs després d’una competició, ens recorden que aquesta realitat encara existeix.
No es tracta de situacions aïllades, sinó de símptomes d’un problema estructural que cal continuar treballant des de tots els nivells de l’esport.
Centres esportius inclusius: el compromís comença a prop
La lluita contra l’LGTBI-fòbia en l’esport no es limita a grans competicions. Comença als centres esportius, al dia a dia, en la manera com acollim, comuniquem i convivim.
Defensem un model d’esport basat en el respecte, la diversitat i la inclusió. Creiem en uns espais on tothom pugui entrenar amb llibertat, seguretat i orgull de ser qui és.
Aquest 19 de febrer, reafirmem un compromís clar: fer de l’esport un lloc on tothom juga al mateix equip.
Grup ègora